dijous, 31 de maig del 2018

Wolfenstein 3D

Any: 1992
Desenvolupat: id Software
Plataforma: MS-DOS
Editat: Apogee
Gènere: First-person Shooter

26 anys d'un dels meus videojocs preferits i del que guardo molts bons records, per dedicar-li tantes hores durant el dia i la nit. Videojocs com Castle Wolfenstein (1981) i Beyond Castle Wolfenstein (1984) de Muse Software, van inspirar a John Romero i Tom Hall, a dissenyar la peça fonamental de tot First-person Shooter.
Wolfenstein 3D es presentava com una tercera entrega en 3 dimensions. John Romero va programar el videojoc juntament amb un altre gran del gènere, John Carmack i també havíem de sumar el treball de l’artista Adrian Carmack i la música de Robert Prince.
A Wolfenstein 3D (o popularment més conegut com Wolf3D, pel nom del seu arxiu executable), ens posàvem sota la pell de William "B.J." Blazkowicz empresonat pels Nazis al Castell Woflenstein, allà començaria la nostra aventura dividida en 3 episodis: "Escape from Castle Wolfenstein", "Operation: Eisenfaust" i "Die, Führer, Die!". Amb la idea d'id Software, de publicar-lo via shareware per Apogee, vam poder jugar al primer episodi sencer i no una o dues fases del videojoc, com coneixem amb les actuals demos d'avui dia.
Després van arribar 3 episodis més amb Nocturnal Missions, que no recordo haver jugat i Spear of Destiny, del que si vaig jugar excepte les dues expansions que va tenir “Return to Danger” i “Ultimate Challenge”. Tots aquests episodis, funcionaven com a preqüeles.
Wolfeinsten 3D tenia la particularitat de veure l'estat actual de Blazkowicz i com l'anaven ferint segons perdíem vida. A part, podiem recollir fins a 7 armes diferents durant l'episodi i guardar la partida en el moment que ho necessitesim. La missió? Acabar amb el mateix Fürher, tots els nazis i els seus invents maquiavèl·lics que s’interposessin durant el nostre camí. Wolfenstein 3D va ser tota una revol·lució pels videojocs de pc, que poc a poc, van a anar creixent amb aquest “nou” estil, que s’havia obert al mon amb la proposta de id Software i Apogee.
Tot sigui dit, que Wolfenstein 3D no era exactament un videojoc realitzat purament en 3 dimensions, el que feia era renderitzar les parets d’un mapa en 2D. De fet, el mateix DOOM treballava sobre una base similar. Anteriorment, l'equip de Wolfenstein 3d van elaborar aquest sistema amb Hovertank 3D i Catacomb 3-D per Softdisk.
Wolfenstein 3D havia tenir una seqüela al 1993 anomenada Rise of the Triad: Wolfenstein 3D Part II, on finalment es va anomenar solament Rise of the Triad i es va desvincular de la franquícia. Realitzada per Apogee, a les mans de Tom Hall. Els títols que vindrien més endavant, ja no estarien involucrades les persones que van treballar amb el videojoc original.
Per part dels amants d'aquest videojoc, s'han realitzat diferents versions al llarg dels anys, però de tots ells, el que em va fascinar va ser el nivell secret de Doom 2, on podiem jugar al primer nivell de Wolfenstein 3D. Tot un homenatge!
S'han realitzat diversos ports a altres sistemes com la Super Nintendo (del que es va censurar dràsticament), iOS, Game Boy Advance, entre altres i per les plataformes digitals de PlayStation o Xbox.
L’engine de Wolfenstein 3D a s’ha vist reflectit als videojocs d’Apogee, Blake Stone. Capstone Software va aprofitar aquest engine per realitzar Corridor 7 i Operation Body Count. Wisdoom Tree, va realitzar per Super Nintendo el Super 3D Noah's Ark.
Les aventures de William "B.J." Blazkowicz han continuat a les mans d’altres companyies a mode de reboots com Return to Castle of Wolfenstein al 2001 o els més actuals, Wolfenstein: The New Order (2014), The Old Blood (2015) i The New Colossus (2017) de les mans de Bethesda.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada