Mercs (Senjō no Ōkami II)

Any: 1990

Desenvolupat: Capcom

Plataforma: Arcade, ZX Spectrum

Editat: Capcom

Gènere: Shoot ‘em up

POW, bales i collons! No us podeu imaginar que va ser veure i jugar al Mercs per primer cop. La segona part de Commando, va trigar 5 anys en arribar i ho va fer redefinint el gènere shoot ‘em up. Hi han hagut diversos videojocs que han marcat un abans i un després en tots els gèneres. Mercs ho va fer en el seu.

Agafem tota la màgia del primer Senjō no Ōkami, fem-lo cooperatiu i actualitzem-lo amb una posada en escena, que va més enllà de qualsevol actualització possible. Mercs va ser com si una bomba t’explotés a la cara. Els increïbles sprites, la jugabilitat, la música i la acció, la súper acció que tenia el videojoc de Capcom era absolutament espectacular.

Si alguna cosa especial tenien els videojocs de 16 bits, era la jugabilitat cooperativa que feien de l’experiència, una aventura amb els teus amics. La cabina del Mercs original, tenia la possibilitat de jugar 3 persones. Algú recorda el Super Off Road amb 3 volants? Doncs aquí hi havien 3 palanques.

Mercs el vaig jugar molt a la màquina arcade i més endavant, a casa d’un gran amic que tenia la Mega Drive. Tot i que la versió per la màquina de Sega era boníssima (molt fidel a la recreativa), tant sols podies jugar amb un jugador i part de l’encant d’aquest videojoc, era el cooperatiu amb els amics com demostrava la cabina.

Per postres, desconeixia que hi havia una versió per Spectrum. D’haver-ho vist en el seu moment, l’hagués jugat sense dubte! Si ho comparem amb la versió arcade o la versió de Mega Drive, surt perdent a nivell visual, però es una molt bona versió pels últims dies de l’Spectrum.

Força fidel, amb molt color i bons sprites, encara que força esquemàtic en alguns aspectes. Aquí si podies jugar amb un amic i això fa que l’experiència augmentí indudablement. Crec que no es pot demanar molt més per un port a la màquina de Sinclair i tant de bo l’hagués pogut jugar, perquè em sembla absolutament genial.