Sempre hi ha hagut una competència entre diferents plataformes. VHS
vs Betamax, NES vs Master System, Game Boy vs Game Gear, Mega Drive
(Genesis) vs Super Nintendo... però a l’era dels 8bits i fins que
no va arribar la NES, la competència estava amb els ordinadors
Commodore 64, Amstrad CPC , MSX i el ZX Spectrum.
De tots ells, l’Spectrum era el que potser tindria més carències
a l’hora de fer una comparativa de rendiment, sobretot comprant-lo
amb el meravellós Commodore 64, però va ser l’ordinador que més
conegut es va fer.
Jo vaig iniciar-me a l’Spectrum a causa d’uns amics, que tenien
el que per mi, sempre ha estat el disseny més bonic de tots ells,
l’Spectrum 16/48K.
Tecles de goma i un disseny preciós. L’ordinador de Clive Sinclair
em va enamorar tant, que quan els meus pares em van regalar el meu
primer Spectrum, vaig entrar en colera i volia llençar-lo al
contenidor perquè no era el mateix model que volia. Va resultar ser
la versió millorada. L’Spectrum 48K+ amb un teclat més ergonòmic.
En aquell moment no era conscient que els meus pares van regalar-me
una màquina millor. Jo era molt petit, així que no vaig trigar en
treure’m el mal humor per gaudir d’uns anys meravellosos al
costat d’una màquina inoblidable.
Els jocs dels ordinadors de 8bits, van començar amb cintes
magnètiques de cassette, ara sona molt antic tot això, però
aleshores no hi havia memòries extraïbles per USB ni núvols, ni
unitats de disc dur, bé, crec que alguna unitat de disc dur si que
va arribar a haver-hi per la versió amb unitat de disc, al igual que
impressores i altres perifèrics, però la càrrega bàsica de
programes i videojocs es feia amb les cintes de cassette.
Llarga vida als 8bits!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada