Al poc que els meus pares em compressin el meu ZX Spectrum 48K+, hi havia una sèrie de revistes especialitzades en videojocs com la Micromania o Microhobby, on podies saber quins videojocs s’estaven desenvolupant, quan anaven a sortir, crítiques i moltes novetats interessants. La Microhobby portava una cinta amb demos de diversos videojocs, per poder veure si t’agradava o no i comprar-lo més tard. Encara que en alguns casos, al final ens acabàvem comprant els videojocs per les portades.
Una de les revistes va ser la italiana Load’N’Run , publicada a partir de gener de 1985. Una revista de 4 fulls on el més suculent era la cinta que portava i sobretot al preu de 850 pessetes. Aquí no hi havien demos, tot eren jocs complerts i sortia mensualment si no recordo malament. Els meus pares van trobar una mina d’or i jo la vaig gaudir al màxim! El que no sabíem en aquell moment és que era una revista pirata, d’una organització que a dia d’avui seria impensable.
Anys després vaig saber perquè no trobava per internet, els videojocs pel nom que jo recordava. Load’N’Run canviava els noms dels videojocs, per uns altres (normalment en Castellà). Alguns eren traduccions, d’altres no tenien res a veure com per exemple Jonas (nom real Lazy Jones), El Coche Fantástico (Spy Hunter) o El Rey Arturo (Finders Keepers) entre altres.
En aquest enllaç es poden veure totes les publicacions de la revista, amb els noms com van ser publicats els videojocs piratejats i el nom real.
Tota una experiència!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada