Alone in the Dark

Any: 1992

Plataforma: MS-DOS

Director: Frédérick Raynal

Editat: Infogrames

Gènere: Survival Horror

Alone.exe, així carregàvem aquesta obra mestra dels videojocs i pare referent del Survival Horror. Alone. Sol. Aquestes paraules et marcaven un punt de sortida i et preguntaves, com uns polígons podien crear terror. Perquè si bé eren basics, els moviments estaven molt ben aconseguits, amb el que dissipaven les carències visuals del seu moment, que aleshores, no ho eren pas.

Càmeres fixes, una excel·lent història basada en escrits de H.P. Lovercraft, on podies escollir jugar amb l'Emily Hartwood o el protagonista indiscutible, l'Edward Carnby.
 

So, música, un apartat visual espectacular per el seu temps i una ambientació referent, sense dubte. Em falten les paraules per descriure aquesta meravella i m’entristeix que a partir de la tercera entrega, la saga caigués en tots els apartats, sobretot sense recuperar l’essència i ànima de la primera entrega. De fet, inclòs es va desenvolupar un remake en HD per posar la saga a l’ordre del dia, però es va acabar cancel·lant.


No sembla que hagi de tornar a haver-hi un nou episodi, enfocat de la millor forma possible i que recuperi tot el que es va perdre després de la tercera entrega. Una llàstima. Penso que actualment, si fessin un nou Alone in the Dark, s'hauria de reprendre l’estètica visual poligonal, de la millor forma possible, amb una bona il·luminació i alta definició. Perquè canviar el que funciona?

Tot i així, els 3 primers Alone in the Dark, són obres atemporals (sobretot el primer), encara que siguin videojocs realitzats fa més de 25 anys, es poden gaudir plenament a dia d’avui o més aviat, molt millor en una fosca i tenebrosa nit.