Desenvolupat: Clive Townsend
Plataforma: ZX Spectrum
Editat: Durell
Gènere: Acció-Aventura / Infiltració
Quantes vegades hauré pogut jugar a la segona part de Saboteur... La veritat, és que va ser tot un esdeveniment, després d’haver quedat tant meravellat per la primera obra. La sorpresa va ser que enlloc de jugar amb el primer ninja, ho fèiem amb la seva germana Nina.
Tot i admetre que al principi va ser un pel xocant, no vaig trigar en adaptar-me i gaudir d’aquesta nova entrega. Aquest cop no entràvem amagats amb una llanxa, ho fèiem amb un ala delta, perquè havíem d’infiltrar-nos en un complex edifici, alterar la trajectòria d’un míssil nuclear i fugir amb una moto. El plot no podia ser millor!
A la pantalla de càrrega, podíem veure el mapa de l’edifici i crec que tenia sobre unes 700 pantalles, més o menys. La veritat és que era immens i a dia d’avui, encara m’ho sembla. Sempre trobaves indrets nous, segons deixaves anar l’ala delta. Teníem nous enemics com androides amb llença-flames i pumes enlloc de gossos, sí sí, pumes!!! Tot era realment molt innovador i s’havien millorat els moviments del personatge, encara que la velocitat del videojoc era una mica més lenta que el primer Saboteur.
Ara ens arriba aquesta nova entrega per Switch, Steam i altres plataformes, en la seva edició ampliada com ho va fer Townsend pel primer Saboteur i en castellà. Recordem que es va editar inicialment pel seu 30 aniversari al 2017 per Android i ara tindrem una versió més polida.
La música per 128k, va ser composada per Rob Hubbard. Un gran tema que ha estat versionat per altres compositors al llarg dels anys i on destaco i recomano, una gran versió realitzada per McKlain que podeu escoltar aquí. A la versió per Switch, podem escollir entre una varietat de músiques, entre elles la de McKlain i la que especialment prefereixo per jugar, la música ambient.
A l’aspecte visual, Clive Townsend a realitzat una excel·lent adaptació a una diversitat de plataformes (CPC, MS-DOS, Retro), encara que per mi l’essencial és ZX Spectrum, tot i que la Retro està força bé també. Si comparem la versió original del 1987 amb aquesta, les diferències són molt evidents, hi ha un munt de detalls visuals que ofereixen al jugador, una experiència més confortant i no tant austera, amb una varietat d’escenaris molt important. No estic segur si a dia d’avui aquesta versió podria funcionar en un Spectrum, però jugar-la em resulta fascinant... com poder veure ploure al mateix videojoc!
Sobre la portada, va sortir una edició per PC on es veia un ninja lluitant contra els pumes, al damunt de la moto. Tot força espectacular, tret d’enlloc de veure a Nina, podia ser perfectament el seu germà. Entenc que es va escollir aquest canvi per un tema de màrqueting, perquè aleshores era força innovador poder jugar amb una noia enlloc d’un noi i els videojocs estaven més enfocats pels nois. Però tot i la novetat, ja havíem tingut videojocs amb protagonistes femenines com Mermaid Madness d’Spectrum o Samus Aran a Metroid al 1986. Recordar també que a Ant Attack de 1983, podíem escollir el sexe del protagonista.
Ara tornem a viure l’experiència de jugar de nou a la segona part de Saboteur i esperarem amb impaciència poder fer-ho amb Saboteur SiO, la tercera entrega tant esperada pels seguidors de Clive Townsend i els seus ninjes.
L’àngel venjador ha tornat!
Pd.: Moltes gràcies Clive per incloure’m als crèdits del primer i el segon Saboteur, ha estat tota una sorpresa que no m’esperava i és tot un honor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada