Desenvolupat: Digital Image Design Ltd.
Plataforma: MS-DOS, Amiga
Editat: Ocean Software
Gènere: Simulador, Arcade
L’increïble cas on el videojoc és millor que la pel·lícula. Amb
un guió prou fluix de Frank Miller per ser adaptat al cinema i amb
el handicap de ser una continuació més de la pel·lícula de
Verhoeven, és on el videojoc ha sortit ben parat. Hi han hagut
altres adaptacions per diversos sistemes, però aquesta versió va
ser prou trencadora, bevent directament de l’estil que l’Alone In
the Dark va iniciar en el concepte visual, anant una mica més lluny
i afegint el concepte simulador. Ara, tu ets Robocop.
Pots conduir, veure amb el display de Robocop i protegir els innocents
del crim apuntant amb la seva Beretta 93R modificada e inclòs volar.
Tots els ingredients per ser un bon videojoc d’arcade. Almenys molt
variat i perquè no, innovador en tot el concepte.
A dia d’avui es veu força primitiu, però no ens oblidem que és
del 1992 i és en aquest concepte poligonal, on té tot el seu
encant, des dels escenaris als personatges, sobretot els enemics i el
robot ninja Otomo. Potser l’aspecte més criticable és que un cop
has vist els 3 diferents modes que aporta el videojoc, acaba sent un
pel repetitiu, si més no, les fases de conducció.
Altres versions per diferents plataformes con per exemple la SNES o
Megadrive, van seguir el camí del primer Robocop de Data East. En
aquest sentit, a mi no em deia gran cosa, però si a alguna altra
versió puc veure-li algun aspecte diferent i/o positiu, és potser
l’encant de la versió de la NES. Però això es qüestió de
gustos.
La versió que desconeixia que havia sortit, era per Spectrum. Una
versió molt pobre i feta sense ganes. Si en els 2 primers Robocop,
els sprites estaven molt cuidats, aquí tenim uns gràfics poc
treballats.
Robocop es mou com una persona i no com un robot i dona
la sensació que van fer un videojoc només per diners, en un moment
on l’era de l’Spectrum estava arribant al seu final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada