Alfonso Azpiri, nascut a Madrid el 17 de gener de 1947, ens va deixar el passat 18 d’agost de 2017. Grandiós il·lustrador, per mi un dels millors de la història, amb molta personalitat. No vaig poder dedicar-li unes paraules al blog, a causa de les vacances. Si fem una mirada enrere i recordem l’època de l’Spectrum i els 48k, Azpiri va ser una de les imatges més significatives, de les que ens poden venir a la ment amb les seves Increibles portades.
Aleshores, la millor forma de vendre un videojoc, era amb la seva
portada. I qui millor que Azpiri per fer-ho. El seu art ens feia
deixar anar la nostra imaginació. El joc podia ser millor o pitjor,
però amb aquelles imatges, ens feien gaudir-ho fins a punts que a
dia d’avui no ho aconsegueix la millor gràfica. Era un tàndem
entre el videojoc i la caràtula del mateix. Un no podia viure sense
l’altre i les portades d’Azpiri van ser un referent total.
Portades com Nonamed, Zona 0, Phantis, Mithos, Metropolis o Phantomas
entre moltes altres. Inclòs el videojoc per PC La Colmena, amb una
infinitat d’erotisme per part d’Azpiri, ens va deixar amb la boca
oberta. Entre Milo Manara i Azpiri, el cos femení no havia estat mai
tant suggerent.
Poc a poc procuraré anar publicant videojocs d’Spectrum, però
volia continuar el viatge poligonal que havia començat amb el blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada